
"La fotografia és un teatre desnaturalitzat en el qual la mort no pot contemplar-se a si mateixa".."el teatre mort de la mort,la prescripció del tràgic,exclou tota purificació,tota catarsi.."R.Barthes.
dissabte, 9 d’octubre del 2010
"El Cine Lido"

Ahir vaig tenir l'oportunitat de pujar al 1er pis del Centre Bernat i Baldoví, més bé conegut per tots els Suecans/nes com "el Cine Lido"".Em van vindre tans records d'aquest espai,ja mprou anys tancat al públic.Bé ,que jo sàpiga ja en fa molts de anys que no s'emeten projeccions cinematogràfiques,. És cert que ha quedat enfocat per a realitzar tot tipus de activitats culturals, festives,concerts... i un llarg eccetera.
Com de curiós em resulta retornar a un lloc on fa tants anys que no hi era.Quina mena de nostàlgia ens invaeix, almenys a mi si.Recordar algo de una forma i comprovar que encara hi és tal i com recordaves.Això si , amb una sensació de fantasmagorisme que em va transmetre al estar per un moment, jo allí, tota sola, i observant aquesta temperatura de color entrant per aquestes finestres i reflectint al terra, lluent, com si encara esperés al soroll dels xiquets pujant per les escales corrent i emocionats per asistir a una d'aquelles projeccions.
dimecres, 29 de setembre del 2010
MIM 2010.
dijous, 29 de juliol del 2010
m'estarà mirant a mi?

Després de realitzar un reportatge fotogràfic i mentrestant ens acomiadavem de la monjeta que molt amablement ens va deixar pulular per dins d'aquet edifici tot i quan ja ens dispossavem a ixir per la porta d'aquest asil de gent major que regenten monjes a Sueca, vaig girar la vista i no em vaig poder reprimir de capturar aquesta imatge que realment em va deixar impactada.No només per l'escena típica de pel.lícula de terror,si no més bé, per que aquesta dona,interna en aquest centre ens havia estat seguint tot el temps tararetjant algo,i murmurant no se quines coses.......
però....m'estava mirant a mi???
dilluns, 14 de juny del 2010
No al no
dimecres, 9 de juny del 2010
que dificil

Camí del cementeri.Sueca.(modificat digitalment.Obvi) Un dia qualsevol.
De vegades que difícil és escollir el millor camí.Però si caminem sense mirar enrere,un dia descubrim que les passes que hem anat fent al llarg de la vida són aquelles que ens han anat formant com a persona.
Al meu camí han hagut moltes corbes,pujades i baixades,sendes pedregosses, altres de planes i fines.
He tingut alguna pujada, i moltes altres baixades, però tot ixe camí és el meu.
El que soc JO.
Per a la resta del camí accelerarem i ens possarem el cinturó.
dimecres, 28 d’abril del 2010
dijous, 22 d’abril del 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
Juanito
De vegades ens creuem amb persones especials, que et toquen a dins.
Intercomuniquem més amb unes persones que amb altres,potser no tingam res en comú amb les que més complicitat arrivem a tenir.És una sort coneixer gent que t'arrive al cor.
Gent que té algo especial.No saps,ni cal dir que és.Sencillament és.
Juanito és un plaer.

Juanito.bar Garbí.Sueca.Abril 2010.
Intercomuniquem més amb unes persones que amb altres,potser no tingam res en comú amb les que més complicitat arrivem a tenir.És una sort coneixer gent que t'arrive al cor.
Gent que té algo especial.No saps,ni cal dir que és.Sencillament és.
Juanito és un plaer.

Juanito.bar Garbí.Sueca.Abril 2010.
dimecres, 14 d’abril del 2010
1/90
Un bou dels noranta que hi ha repartits per tota la geografía espanyola.
Aquest logotip que començà sent publicitat d'un brandy determinat ha acavat sent un símbol cultural espanyol.
Encara que no ens agrade,pel que significa.(almenys a mi)

El Bou de Osborne. Molt a pesar dels motius símbol cultural espanyol.Còrdoba 2010.
Aquest logotip que començà sent publicitat d'un brandy determinat ha acavat sent un símbol cultural espanyol.
Encara que no ens agrade,pel que significa.(almenys a mi)

El Bou de Osborne. Molt a pesar dels motius símbol cultural espanyol.Còrdoba 2010.
dimecres, 31 de març del 2010
Y amanece que no es poco
dilluns, 29 de març del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
dimarts, 23 de març del 2010
Cada rei al seu castell...
D'aquesta fotografía fa una mica més d'un any ja que fou en les falles de l'any anterior, un dia a la mascletada.Amb Jordi i els seus companys de residencia.Després de dinar Jordi em va contar que estava preparant-se la prova d'accés a l'Universitat,i que el seu desig és ser Químic.
Jo crec que ho conseguirá....i el més important,ell també.
Jordi.València.falles 2009
dissabte, 23 de gener del 2010
A verdade do café....
dijous, 14 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)