"La fotografia és un teatre desnaturalitzat en el qual la mort no pot contemplar-se a si mateixa".."el teatre mort de la mort,la prescripció del tràgic,exclou tota purificació,tota catarsi.."R.Barthes.
dimecres, 30 de desembre del 2009
Amunt i avall
Sempre que vaig a algun poble rural, bé de muntanya i veig els seus carrers empinats no em puc resistir a tenir que fixar-me amb les cames de les dones/homes que viuen allí.
Al igual que pensar que deu de ser un poc xungo(per a mi)el haver sigut infant allí.Bé,diré les meues raons ; i es que ens hem de imaginar allí vivint dia a dia .SI els xiquets juguen a baló, qui va a per ell si cau per un carrer?Si ja cansa en planet....Ò bé algo més preocupant,si portes un menut amb un carret per el carrer, hi haurà alguna mena de seguretat per a que no ixca disparat provocant un accident??. Bé són pensaments que tinc al pensar en la gent que viu una mica angulà al nivell del terra.
dijous, 17 de desembre del 2009
"A la cuina no es juga"
dimarts, 10 de novembre del 2009
dilluns, 9 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
Pròxima construcció
"Dichoso mes...!!que empieza por todos Santos y acaba por San Andrés"
Com és costum la gent es desplaça fins als cementiris per rendir una petita ofrena als seus sers estimats ja absents d'entre els vius.
Passejant-me "entre els morts" em vaig fixar que fins i tot aquí aquesta canviant la moda d'edificació.
Ara dins de cadascun d'aquests claustrofòbics forats, no hi ha lloc ni per 1 ni per 2....sinó per 3!!
Ja pots adquirir un d'aquests adossats: ampli si,però lluminós?
(per favor i si no és molèstia: A mi que em cremin)
Passejant-me "entre els morts" em vaig fixar que fins i tot aquí aquesta canviant la moda d'edificació.
Ara dins de cadascun d'aquests claustrofòbics forats, no hi ha lloc ni per 1 ni per 2....sinó per 3!!
Ja pots adquirir un d'aquests adossats: ampli si,però lluminós?
(per favor i si no és molèstia: A mi que em cremin)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)