dimecres, 30 de desembre del 2009

Amunt i avall



Sempre que vaig a algun poble rural, bé de muntanya i veig els seus carrers empinats no em puc resistir a tenir que fixar-me amb les cames de les dones/homes que viuen allí.
Al igual que pensar que deu de ser un poc xungo(per a mi)el haver sigut infant allí.Bé,diré les meues raons ; i es que ens hem de imaginar allí vivint dia a dia .SI els xiquets juguen a baló, qui va a per ell si cau per un carrer?Si ja cansa en planet....Ò bé algo més preocupant,si portes un menut amb un carret per el carrer, hi haurà alguna mena de seguretat per a que no ixca disparat provocant un accident??. Bé són pensaments que tinc al pensar en la gent que viu una mica angulà al nivell del terra.

dijous, 17 de desembre del 2009

Boooommbaaaaa


"A la cuina no es juga"
















Al igual que amb una fotografía, crec que un plat s'ha de compondre, donant equilibri entre els ingredients, i fent que tinga una lectura clara en tots els sentits...sobretot al gust.