la iaïa.un estiu, no recorde quin.
No oblide mai la teua mirada,
no oblide mai el tacte de les teues mans,
com encerades,fines.
les teues arrugues , tan ben fetes
al llarg del temps, entre elles guardes de segur
els meus abrasos, els de tots.
la feïna realitzada al llarg del teu camí,
conscient de tal cosa,
incoscient del que per a nosaltres significares,
ò tal vegada no.
T'estime/'m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada